CONTE

Hi havia una vegada en un regne molt llunyà, una princesa anomenada Paula. La gent l'envejava perquè tenia tot el que es podia desitjar;uns pares que es preocupaven per ella, els vestits més bonics del país, els professors més famosos, les joies més precioses..
Però al contrari d'ells, la Paula volia saber que s'amagava darrera de les muralles del seu castell, volia saber com era la gent del seu poble, volia sentir-se un més.
La noia li demanava al seu pare que la deixés anar a visitar el seu poble, però ell deia que era massa perillós, i que només podia anar amb guàrdies que la vigilessin, però el que ella volia no era pas això, així que una matinada, sense que ningú la veiés, va agafar la roba d'una criada i va sortir del castell.
A l'endemà feien un mercat al poble com cada setmana, i la Paula va anar tota il.lusionada, però en arribar allà va veure que res era com s'imaginava.
Morta de fam, ja que no havia menjat res en tot el dia, va agafar una poma d'una botiga, sense pensar que allò s'havia de pagar, car ella mai havia sortit fora del seu palau i no ho sabia.
El venedor la va veure, i com no sabia que era la princesa la va agafar i la va amenaçar. Però justament en aquell moment va aparèixer en Ferran, que ho havia vist tot i s'havia enamorat a l'instant de la bellesa de la Paula.
El noi que era molt enginyós la va saber treure de l'embolic i van anar tots dos a tombar pel poble.El noi li va ensenyar les coses més boniques d'allà, i li va explicar com era el seu dia a dia.
Però aleshores van venir els guàrdies, que estaven buscant a la princesa, i per ordre del seu pare se la van emportar.En Ferran es va quedar fascinat, havia estat amb la princesa i ni s'havia adonat! Però va pensar que no es podia quedar de braços creuats, havia de fer alguna cosa, aquella noia li havia agradat de veritat.
Així que al dia següent es va presentar al palau del rei, i es va oferir com a cuiner. Justament, feia uns dies que el cuiner del rei s'havia casat i havia deixat el seu lloc de treball, així que el rei el va acceptar amablement.
La veritat es que en Ferran no tenia gaire idea de cuina, però s'esforçava tant, ho feia amb tant d'amor per intentar sorprendre a la princesa que el menja li quedava exquisit.
Així van anar passant els dies fins que en Ferran es va convertir en la mà dreta del rei i va passar de ser un simple cuiner, a viure com un fill més del rei a palau.
Però això no li va servir de gaire al noi ja que la Paula per molt que passessin els dies seguia pensant en el noi que va veure al poble, i del qual s'havia enamorat bojament i estava tan sega pensant que allò era un amor impossible i que mai més el tornaria a veure, que no s'adonava que el tenia davant seu.En Ferran intentava guanyar-se a la princesa, sense s'haver que ella s'havia enamorat veritablement d'ell, i no d'una persona que no era.
Sovint venien homes a palau per demanar la mà de la princesa, però ella sempre es negava, fins que va venir un d'un país llunyà, que va captar l'atenció de la princesa, i ella per fer feliç al seu pare el va acceptar com a marit, pensant que mai més tornaria a veure a aquell noi del poble.
Llavors en Ferran, desil.lusionat, va marxar de palau, i va tornar d'on venia, ja que un cop casada la princesa, res més no l'interessava allà.
La Paula dos dies abans de casar-se va voler sortir fora del castell un altre cop, i per casualitat es va tornar a trobar amb el Ferran.
Van passar una nit màgica tots dos, però ella havia de complir am les seves obligacions i havia de marxar. Però abans de que ho fes, en Ferran li va explicar tota la història, tot el que havia fet per ella, i la princesa sense dubtar-ho un moment va anar a demanar-li a son pare que s'anules el matrimoni, que ella a qui veritablement estimava era al Ferran.El rei com que havia agafat molta confiança amb ell, i el que veritablement volia era la felicitat de la seva filla, va deixar que es casessin encara que ell no fos príncep.