Quim Monzó: discurs inagural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007.

L'orador i escriptor del discurs va ser Quim Monzó, un famós escriptor, sobretot de contes, i que també treballa com a periodista i traductor.
La veritat es que no he llegit res d'aquest autor, però no em desagradaria fer-ho. I crec que ha de ser un gran autor per què li proposin fer el discurs inagural de la fira de Frankfurt.
Al públic hi havia molta gent, a gran part de la qual no li interessava gens el que diria Quim Monzó, que anaven per compromís.
Va començar explicant un conte, un conte que de fet estava bassat en la seva pròpia experiència, intentant elaborar el discurs inagural de la fira de Frankfurt.
El conte començava dient que l'autor no sabia si acceptar o no la gran responsabilitat de fer-ho, després de pensar-ho detingudament decideix dir que sí, que ho fará.
Després es pregunta que posar al discurs, si enumerar o no a autors, si explicar les obres catalanes més importants, si recitar algún poema..
Finalment, acaba fent una vista enrrere a la literatura catalana, nombrant figures importants com Frederic Magistral, que va ser premi Nobel, però va molestar tant, que mai més una llengua sense estat ha estat premiada o Ramón Llull, que va estructurar la llengua catalana, citant també els grans noms de la nostra literatura.
Finalment, l'orador va aconseguir el que volia, no fer el típic discurs d'inaguració, aburrit i al que la gent no li parés atenció.
Quim Monzó va fer que la gent del públic estigués interessada, que no es perdés ni una frase i que estigués escoltant fins al final, i això ho va fer escribint un discurs amé, ambigu, que no deixés a ningú indiferent.
A mí, personalment el discurs em va agradar molt, tot i que en Quim Monzó de vegades s'entrevanquio parli massa ràpid, m'ha encantat tant la seva exposició com l'escrit.
Ha fet que tretze minuts se'm passesin volant, i que tingués interés per saber coses de la literatura catalana,de fet crec que no ha sigut a mí a l'única que m'ha trasmés això, si no que el públic de l'auditori també ho va experimentar (ho mostren els riures, i els aplaudiments succesius), cosa que és important per la llengua catalana, tenir una bona representació.